7. Què és la literatura crossover?” “Com són els llibres infantils i juvenils actuals? Una guia orientativa per a pares i mares”

La literatura crossover ha sigut el boom d'aquesta època. És aquella literatura que podem dir que no té edat, aquella literatura que sense deixar de ser comprensible i atractiva per als joves, també pot interessar a l'adult. Són llibres que no tenen marcada una etiqueta d'edat, però que principalment han estat escrites per a joves però han acabat sent llegides per un públic molt més gran i de major edat. També se la pot conèixer pel nom de transgeneracional, és a dir, aquella que no està dedicada a una generació en concret.

Una altra de les innovacions en la literatura actual són les sagues. Les sagues són aquells llibres que tenen continuació, i un darrere d'altre. Per tant, està de moda deixar el final del primer llibre incert, o inacabat, cosa que dona peu a un (o més d'un) altre llibre de la mateixa temàtica. Vorem que el terme crossover i sagues està molt entrellaçat.

Ara mateix podríem posar d'exemple la saga Crepuscle o Harry Potter, unes sagues principalment escrites per a joves però que ha atret a gent molt major tenint d'aquesta manera, un èxit molt major del que s’esperava.

Els llibres infantils i juvenils actuals es basen pràcticament en les grans sagues fantàstiques, que es veuen afavorides pel doble èxit que tenen, tant literari com a cinematogràfic, la qual cosa els permet arribar a un nombre molt més elevat de gent, aquestes obres poden ser El senyor dels anells, Els jocs de la fam...

Però es considera que el boom del fantasy està 'desgastat' ja que en els últims mesos han aparegut obres com Allà on els arbres canten, de Laura Gallego, que tenen una temàtica d'amor i guerra.

Tindrem llibres de fantasia segurament per molt temps si segueix l'increment d'autors catalans que creixen sota la influència d'aquest fenomen, i de la millor forma si es fixen en l'estela de Joc de trons.

Ara bé, tot el món de la fantasia de la literatura infantil i juvenil s'ha tenyit de temàtiques socials. Diferents autors ho han inclòs en les seues obres com poden ser Fabio Geda amb la immigració, Jordi Cervera amb la delinqüència, Santi Baró amb la prostitució... Tots els autors, per poc que siga, han contribuït al fet que aquesta temàtica social s'incloga en aquesta literatura, fent que vaja a més els anys següents.

Per últim cal destacar que les novel·les romàntiques també han agafat força els últims anys, ja que també en la lectura infantil i juvenil, també hi ha més lectores que lectors, la qual cosa provoca que l'amor en aquestes novel·les aquest de moda, ja que el seu públic ho reclama.

Per a la nostra bibiliotèca d’aula, de llibres que segueixen aquesta influència, afegiriem:

-Hary Potter, el llibre crossover per excelència.

-La lladre de llibres, de Markus Zusak.

-La història interminable, de Michael Ende

-La ciutat de l'obscuritat, de Jeanne DuPrau.

-Un pont cap a Terabithia, de Katherine Paterson.
-Els jocs de la fam, de Suzzane Collins.
Cal sempre recordar que aquests lllibres són sugerències, sempre serà el lector qui elegeixca quin llibre vol llegir, no ha de ser mai obligat.

En aquest enllaç explica molt bé el que es la literatura crossover, i dóna exàmples. L'únic inconvenient es que es troba en castellà
http://www.libropatas.com/listas/4-libros-que-sirven-de-ejemplo-de-literatura-crossover/

6. Llegim imatges: la fascinació dels àlbums il.lustrats.

Aquí us deixem un video explicatiu sobre els avantatges dels àlbums il·lustrats:

Aquí us deixem també algunes pàgines web amb exemples d'àlbums il·lustrats:

-http://www.kalandraka.com/es/

-http://babulinkabooks.com/es/

5. Què són els contes de fades o rondalles? Com han arribat a ser literatura per a infants?

4. “El fabulós (?) món de Disney”.

La factoria Disney, com ja sabem, ha rebut moltes crítiques a través dels anys per ser propiciadora de manipulacions ideològiques (estereotips racistes i de gènere, sobretot), per fomentar la marginació de les tradicions literàries autòctones de cada país (literatura de tradició oral) i per ser una cultura bàsicament comercial que es mou per valors econòmics i fomenta en últim terme el consumisme (joguets, videojocs, pel·lícules, etc.)

No treballa els valors del respecte i la tolerància, i no fomenta la diversitat de per exemple, els nous tipus de famílies, de les persones amb diferents capacitats, dels diferents tipus de bellesa física, dels diferents tipus d’amor, dels oficis no estereotipats, de les diferents cultures, en definitiva, no expressa tampoc l’amor i el respecte per la naturalesa i els animals, en definitiva, no fomenta cap tipus de diversitat.

En canvi, Disney està ple d’estereotips. A continuació et mostrarem uns quants exemples:

-En què parla el cranc de la Sireneta? Doncs parla en accent cubà, clar, és molt fester, sempre està feliç i cantant. Aquest seria un estereotip de llengua. Els personatges més graciosos doncs parlen en accent cubà, andalús, etc.

-El rei Mufasa i les hienes: El lleó parla anglés britànic (el de la monarquia) i les hienes parlen un altre anglés considerat inferior. Estereotip de llengua

-Estereotips de gènere: els líders són representats forts i grans, a més de guapos. Mentre que els marginats són representats més lletjos i grossos. La masculinitat està definida per la força i la violència. El millor es porta a la princesa.

Manipulació ideològica de tota ètnia que no siga la blanca i de tots els que no siguen heterosexuals.

Disney s’ha apropiat de l’imaginari col·lectiu. L’escola ha de contrarestar el predomini que té Disney sobre la fantasia. Hem d’oferir altres versions de les històries tradicionals com les de Roal Dahl, o les dels mateixos autors de les obres originals (els germans Grimm, Perrault, etc.), o fins i tot les versions pròpies de cada territori.

Disney edulcora les històries: elimina tot allò relacionat amb la violència, amb els ingredients sexuals, amb l’escatologia, etc.

Ateses les dures crítiques, la factoria Disney ha fet un esforç en els darrers anys per eliminar els estereotips associats a la dona, l’ètnia occidental o l’amor romàntic. Per exemple, la pel·lícula Tiana i el gripau. L’ètnia negra ocupa un paper important, ja no és la criada, per exemple.

La censura no és la solució. Podem veure pel·lícules de Disney a classe, a casa, però realitzant sempre una lectura crítica d’aquestes amb l’ajuda del professor i els pares i mares. Els mestres han d’ensenyar estratègies d’interpretació de manera que els xiquets puguen crear el seu propi estil, sense rebutjar de primeres cap forma de lectura; ensenyar varietat perquè aprecien tot en la seua justa mesura. Hem d’ensenyar als xiquets a llegir llibres i veure pel·lícules d’una manera crítica.

Hi ha alternatives a Disney? LA RESPOSTA ÉS SÍ!

Com a curiositat: hi ha artistes que intenten combatre els estereotips a la nostra societat, Herr Nilsson és un d’ells i ho fa pintant les parets de la seua ciutat (com si foren grafitis) 

3. "De què parlem exactament quan diem llibres infantils?"

• Què és la literatura infantil?

• De què parlem exactament quan diem llibres infantils?

• Existeix una literatura infantil?

• En el cas que existisca, com hauria de ser?

       •  Quins aspectes del món de la literatura infantil denuncia Michel Tournier?

     •  Esteu d’acord amb la visió de la literatura infantil que exposa Tournier?

2. Llegir per a gaudir, llegir per a aprendre, llegir per a créixer

Article: "Índex lectura valencians”

Aquest article ens afirma el que tots sabem, que l'índex de lectura a la Comunitat Valenciana és molt baix. El percentatge de lectors de la comunitat és de (56,8%), per sota de la mitjana espanyola (59,1%) i molt lluny de l'europea (71%).

Per açò el Consell s'ha proposat revertir aquesta situació mitjançant un nou pla de foment del llibre i la lectura per al període 2015-2020.
A partir del lema “llegim, llegim, llegim” el president Ximo Puig vol destinar una quantitat de 250.000 euros de la Conselleria de Cultura amb la proposta de revertir la situació desagradable que ens envolta.

Segons informa l'article una de les solucions podria ser donar incentius a les llibreries i que d'aquesta forma es creuen acords entre ajuntaments, biblioteques i llibreries per a fer actes que atraguen a les famílies a llegir.

En definitiva el que ens vol fer veure l'article és que l'índex de lectura en la nostra comunitat és molt baix i que s'han de realitzar totes les activitats que siguen possibles amb la finalitat de que els nens es vegen atrets pels llibres i gaudesquen llegint. Nosaltres com a docents hem d'educar als nens des de petits perquè tinguen el costum de llegir ja siga mitjançant activitats en classe, teatres, etc.

Artricle: "Els reptes imminents del llibre infantil i juvenil”

En aquest article ens informa de que del 2014 al 2015 el llibre infantil i juvenil va pedre pistonada. Molts editors, llibreters, autors i il·lustradors han analitzat l’estat actual del sector on  les xifres del llibre infantil i juvenil en català dels últims anys han experimentat canvis paradoxals. 

        Entre els principals problemes hi ha la caiguda de les vendes i la socialització dels llibres a les escoles.

        Finalment, els autors d’aquest article esperen que la presència a Bolonya hi haja un punt d'inflexió en la recuperació sectorial

Tema: "La cultura infantil”.

En aquest tema podem treure com a conclusió que al llarg de la història la infància ha estat considerada com una còpia dels adults tant en la indumentària com en el poder d'un sexe sobre un altre i que sobretot en l'actualitat, el consumisme aquesta fent que els nens abandonen la infància més aviat per passar a ser adults consumidors, ja siga de roba, cotxes, oci...

Article: "L'escola fa o desfà joves lectors?" 

1. El punt de partida: «Si veuen llegir, llegiran» 

L’afició lectora de l’entorn és una de les variables més marca- des a tots els estudis que assenyalen les des- igualtats següents per esdevenir lectors, com per exemple, el nivell socioeconòmic de la família, les pràctiques de lectura a la llar, el fet d’anar a una escola amb biblioteca escolar activa.

Els adolescents veuen el llibre com un objecte substituïble per altres suports ficcionals i culturals; és triat sense referència a l’autor, cosa impensable en els lectors cultes.

Però darrerament s’ha demostrat que l’acció escolar i el fet d’establir ponts entre les insti- tucions implicades poden fer revertir les expectatives negatives generades pels factors socioculturals. 

2. L’itinerari del lector: «Si llegeixen, lle- giran» 

Només al voltant d’un 15 % dels infants millora la seva conducta lectora en l’adolescència. La disminució de la lectura a secundària arriba al punt més baix en l’etapa postobligatòria 

Alhora, les lectures i pràctiques escolars es distancien de les formes espontànies de lectura La lectura es «normalitza» quan s’abandonen les aules: baixa ràpidament la lectura patrimonial.

3. El fons de la preocupació: «Si no lle- geixen fracassen escolarment» 

Si la manca de lectura revela sovint una inca- pacitat per entendre l’escrit, és indubtable que ha d’existir una correlació, ja que l’aprenentatge escolar es basa en l’ús formal i escrit del llenguatge. 

Malgrat tot, els darrers estudis apunten que la relació entre quantitat de lectura i èxit escolar és més relativa del que semblava. 

«L’important és que llegeixin, sigui el que sigui que llegeixin» 

4. Les dificultats de la lectura: «No lle- geixen perquè no en saben» 

Una quarta part dels adolescents de 14 a 16 anys interrogats en l’estudi de García Garrido diu que no entén el que llegeix. Un 33 % dels estudiants troba difícil acabar un llibre i un 24 % només és capaç de llegir durant uns minuts seguits. La competència augmenta amb la inten- sitat i diversitat de textos llegits, sobretot si es llegeixen textos llargs, siguin o no de ficció. Els lectors prou hàbils per llegir textos senzills poden esdevenir lectors freqüents, però tendeixen a encasellar- se en gèneres que ofereixen aquest mateix nivell de facilitat, de manera que no progressen cap a lectures més elaborades. 

5. La pràctica escolar: «L’escola no ha d’imposar les lectures, el que cal és que llegeixin» 

El tipus de treball, la figura del docent i l’autoimatge dels alumnes com a lectors aprenents són factors decisius en el domini de la lectura. 

L'escola és el lloc on es fa possible que les noves generacions aprenguin molts referents de la seva cultura, percebin les jerarquies en el funcionament social dels textos, obtinguin recursos per apreciar els nivells de significat de les obres i adquereixin una manera de parlar sobre els llibres i una objectivació de la lectura segons diversos criteris.

Conferència Almudena Francés. Què fem amb un conte per poder-lo contar?

El dimarts dia 4 d'Octubre els mestres del centre vam assistir a una conferència a la Universitat d'Alacant. La protagonista d'aquesta era Almudena Francés i va ser molt interessant.

Només començar ens va plantejar preguntes com:

Què fem amb un conte per poder-lo contar?

Per a què serveixen els contes?

Quines tècniques són necessàries per a contar contes?

TOTES les tècniques són necessàries per a contar contes, però a més les eines més imprescindibles són: La veu, la mirada, el gest, la respiració i els silencis.

Però ens va demostrar que res d'açò era necessari contant un conte amb una harmònica i un llibre d'il·lustracions del qual cadascú de nosaltres havia de traure les seues conclusions de la història basant-nos en els sons que Almudena feia així com els dibuixos que ens mostrava.

Va destacar també la importància dels gestos a l'hora de contar contes. Així com la respiració i l’alè.

Explicava que per tal que un conte arribe a nosaltres és necessari que lector i oients siguen un, crear així un batec conjunt, per tal tots estiguem connectat d'igual forma a l' història.

Ressaltava la importància de la persona que estiga contant el conte, ha de aconseguir ser una persona referent per tal de crear moments d'intimitat.

Endinsant-nos dins de la Cultura valenciana, ens agraden els contes amb els quals ens sentim identificats, és necessari contar als nens històries relacionades amb el seu lloc de naixement. Va destacar la importància de continuar la nostra cultura valenciana i que si havíem de contar un conte de por que nosaltres férem la nostra pròpia por (El llibre dels espantacriatures de Francesc Gisbert i Dani Miquel).

"Un conte és una casa de paraules" L'espai físic on estem contant el conte marca la diferència. Hem de saber d'on venim per tal de saber d'on partir.

Us deixem ací algunes coses interessants sobres Almudena Francés,

Recomanar-vos també que si teniu l'oportunitat d'escoltar-la no us ho podeu perdre i els vostres fills encara menys.

Contacontes Almudena Francés a l'Olleria

La maleta d'Anacleta

Els contes són per tant una bonica manera de perdre el temps.

1. De què va aquest blog?

Hola a tots,

Comencem el curs 2016/2017, al CP Teixereta d'Ibi. Com tots els anys triem una temàtica per que ens acompanye al llarg de tot el curs. Pues bé, l'escollida aquest any és: LA LECTURA.

Tant els mestres del departament de Llengua i Literatura com la resta de mestres i components de l'escola hem reflexionat sobre la importància de la lectura en els xiquets.

La lectura en la Primària és un factor clau per al correcte desenvolupament dels xiquets. Així, aprendre a llegir en primària és completament essencial per a adquirir una bona educació, formar-se culturalment i desenvolupar per tant la nostra intel·ligència.

Cal partir de la base que la lectura s'inculca i es comença a comprendre molt abans que l'escriptura. Així, sense saber llegir prèviament, encara que siguen les lletres més essencials, el xiquet trobarà dificultats a l'hora d'aprendre a escriure.

Una persona que no sàpia llegir difícilment podrà estar preparada per a la resta del seu aprenentatge. Per açò és tan important que en una edat tan primerenca, en la qual els xiquets absorbeixen tot tipus de coneixements com si anaren autèntiques esponges, es fomente la lectura i es comence a fer comprendre als xicotets com funciona.

Amb l'entrada en vigor de l'ensenyament públic aconseguim que els nostres fills aprenguen a llegir des d'una edat molt primerenca, podent així formar-se correctament per a exercir ocupacions en un futur, des dels més senzills fins als més complexos.

Gràcies a la lectura, el xiquet és capaç de desenvolupar la seua atenció i concentració, dos factors clau per a poder comprendre i aprendre. A més, la lectura podrà generar reflexió i diàleg, alguna cosa que ens ajudarà a formar individus crítics i amb opinions pròpies.

Finalment, encara que la lectura en si siga essencial per a l'aprenentatge, cal destacar que fomentant la lectura en els xiquets de Primària aconseguirem també que amplien els seus horitzons quant a oci i diversió es refereix. Seran capaços de gaudir amb una bona història, augmentant per tant la seua imaginació i estimulant-la al màxim.

Aquesta campanya estarà composta de diverses activitats que els vostres fills realitzaran a classe com per exemple animacions lectores de llibres molt importants en la Literatura Catalana Infantil.

A més a més escriurem ressenyes de llibres que nosaltres pensem que són adequats i imprescindibles per al desenvolupament dels nens i els classificarem per edats, per tal que us servisquen d'orientació.

Espere que aquesta iniciativa us motive igual que ho ha fet en nosaltres. I recordar com sempre que qualsevol iniciativa que se us ocórrega estarem encantats de sentir-la.