4. “El fabulós (?) món de Disney”.

La factoria Disney, com ja sabem, ha rebut moltes crítiques a través dels anys per ser propiciadora de manipulacions ideològiques (estereotips racistes i de gènere, sobretot), per fomentar la marginació de les tradicions literàries autòctones de cada país (literatura de tradició oral) i per ser una cultura bàsicament comercial que es mou per valors econòmics i fomenta en últim terme el consumisme (joguets, videojocs, pel·lícules, etc.)

No treballa els valors del respecte i la tolerància, i no fomenta la diversitat de per exemple, els nous tipus de famílies, de les persones amb diferents capacitats, dels diferents tipus de bellesa física, dels diferents tipus d’amor, dels oficis no estereotipats, de les diferents cultures, en definitiva, no expressa tampoc l’amor i el respecte per la naturalesa i els animals, en definitiva, no fomenta cap tipus de diversitat.

En canvi, Disney està ple d’estereotips. A continuació et mostrarem uns quants exemples:

-En què parla el cranc de la Sireneta? Doncs parla en accent cubà, clar, és molt fester, sempre està feliç i cantant. Aquest seria un estereotip de llengua. Els personatges més graciosos doncs parlen en accent cubà, andalús, etc.

-El rei Mufasa i les hienes: El lleó parla anglés britànic (el de la monarquia) i les hienes parlen un altre anglés considerat inferior. Estereotip de llengua

-Estereotips de gènere: els líders són representats forts i grans, a més de guapos. Mentre que els marginats són representats més lletjos i grossos. La masculinitat està definida per la força i la violència. El millor es porta a la princesa.

Manipulació ideològica de tota ètnia que no siga la blanca i de tots els que no siguen heterosexuals.

Disney s’ha apropiat de l’imaginari col·lectiu. L’escola ha de contrarestar el predomini que té Disney sobre la fantasia. Hem d’oferir altres versions de les històries tradicionals com les de Roal Dahl, o les dels mateixos autors de les obres originals (els germans Grimm, Perrault, etc.), o fins i tot les versions pròpies de cada territori.

Disney edulcora les històries: elimina tot allò relacionat amb la violència, amb els ingredients sexuals, amb l’escatologia, etc.

Ateses les dures crítiques, la factoria Disney ha fet un esforç en els darrers anys per eliminar els estereotips associats a la dona, l’ètnia occidental o l’amor romàntic. Per exemple, la pel·lícula Tiana i el gripau. L’ètnia negra ocupa un paper important, ja no és la criada, per exemple.

La censura no és la solució. Podem veure pel·lícules de Disney a classe, a casa, però realitzant sempre una lectura crítica d’aquestes amb l’ajuda del professor i els pares i mares. Els mestres han d’ensenyar estratègies d’interpretació de manera que els xiquets puguen crear el seu propi estil, sense rebutjar de primeres cap forma de lectura; ensenyar varietat perquè aprecien tot en la seua justa mesura. Hem d’ensenyar als xiquets a llegir llibres i veure pel·lícules d’una manera crítica.

Hi ha alternatives a Disney? LA RESPOSTA ÉS SÍ!

Com a curiositat: hi ha artistes que intenten combatre els estereotips a la nostra societat, Herr Nilsson és un d’ells i ho fa pintant les parets de la seua ciutat (com si foren grafitis)