Article: "Índex lectura valencians”
Aquest article ens afirma el que tots sabem, que l'índex de lectura a la Comunitat Valenciana és molt baix. El percentatge de lectors de la comunitat és de (56,8%), per sota de la mitjana espanyola (59,1%) i molt lluny de l'europea (71%).
Per açò el Consell s'ha proposat revertir aquesta situació mitjançant un nou pla de foment del llibre i la lectura per al període 2015-2020.
A partir del lema “llegim, llegim, llegim” el president Ximo Puig vol destinar una quantitat de 250.000 euros de la Conselleria de Cultura amb la proposta de revertir la situació desagradable que ens envolta.
Segons informa l'article una de les solucions podria ser donar incentius a les llibreries i que d'aquesta forma es creuen acords entre ajuntaments, biblioteques i llibreries per a fer actes que atraguen a les famílies a llegir.
Per açò el Consell s'ha proposat revertir aquesta situació mitjançant un nou pla de foment del llibre i la lectura per al període 2015-2020.
A partir del lema “llegim, llegim, llegim” el president Ximo Puig vol destinar una quantitat de 250.000 euros de la Conselleria de Cultura amb la proposta de revertir la situació desagradable que ens envolta.
Segons informa l'article una de les solucions podria ser donar incentius a les llibreries i que d'aquesta forma es creuen acords entre ajuntaments, biblioteques i llibreries per a fer actes que atraguen a les famílies a llegir.
En definitiva el que ens vol fer veure l'article és que l'índex de lectura en la nostra comunitat és molt baix i que s'han de realitzar totes les activitats que siguen possibles amb la finalitat de que els nens es vegen atrets pels llibres i gaudesquen llegint. Nosaltres com a docents hem d'educar als nens des de petits perquè tinguen el costum de llegir ja siga mitjançant activitats en classe, teatres, etc.
Artricle: "Els reptes imminents del llibre infantil i juvenil”
En aquest article ens informa de que del 2014 al 2015 el llibre infantil i juvenil va pedre pistonada. Molts editors, llibreters, autors i il·lustradors han analitzat l’estat actual del sector on les xifres del llibre infantil i juvenil en català dels últims anys han experimentat canvis paradoxals.
Entre els principals problemes hi ha la caiguda de les vendes i la socialització dels llibres a les escoles.
Finalment, els autors d’aquest article esperen que la presència a Bolonya hi haja un punt d'inflexió en la recuperació sectorial
Tema: "La cultura infantil”.
En aquest tema podem treure com a conclusió que al llarg de la història la infància ha estat considerada com una còpia dels adults tant en la indumentària com en el poder d'un sexe sobre un altre i que sobretot en l'actualitat, el consumisme aquesta fent que els nens abandonen la infància més aviat per passar a ser adults consumidors, ja siga de roba, cotxes, oci...
Article: "L'escola fa o desfà joves lectors?"
- El punt de partida: «Si veuen llegir, llegiran»
L’afició lectora de l’entorn és una de les variables més marca- des a tots els estudis que assenyalen les des- igualtats següents per esdevenir lectors, com per exemple, el nivell socioeconòmic de la família, les pràctiques de lectura a la llar, el fet d’anar a una escola amb biblioteca escolar activa.
Els adolescents veuen el llibre com un objecte substituïble per altres suports ficcionals i culturals; és triat sense referència a l’autor, cosa impensable en els lectors cultes.
Però darrerament s’ha demostrat que l’acció escolar i el fet d’establir ponts entre les insti- tucions implicades poden fer revertir les expectatives negatives generades pels factors socioculturals.
2. L’itinerari del lector: «Si llegeixen, lle- giran»
Només al voltant d’un 15 % dels infants millora la seva conducta lectora en l’adolescència. La disminució de la lectura a secundària arriba al punt més baix en l’etapa postobligatòria
Alhora, les lectures i pràctiques escolars es distancien de les formes espontànies de lectura La lectura es «normalitza» quan s’abandonen les aules: baixa ràpidament la lectura patrimonial.
3. El fons de la preocupació: «Si no lle- geixen fracassen escolarment»
Si la manca de lectura revela sovint una inca- pacitat per entendre l’escrit, és indubtable que ha d’existir una correlació, ja que l’aprenentatge escolar es basa en l’ús formal i escrit del llenguatge.
Malgrat tot, els darrers estudis apunten que la relació entre quantitat de lectura i èxit escolar és més relativa del que semblava.
«L’important és que llegeixin, sigui el que sigui que llegeixin»
4. Les dificultats de la lectura: «No lle- geixen perquè no en saben»
Una quarta part dels adolescents de 14 a 16 anys interrogats en l’estudi de García Garrido diu que no entén el que llegeix. Un 33 % dels estudiants troba difícil acabar un llibre i un 24 % només és capaç de llegir durant uns minuts seguits. La competència augmenta amb la inten- sitat i diversitat de textos llegits, sobretot si es llegeixen textos llargs, siguin o no de ficció. Els lectors prou hàbils per llegir textos senzills poden esdevenir lectors freqüents, però tendeixen a encasellar- se en gèneres que ofereixen aquest mateix nivell de facilitat, de manera que no progressen cap a lectures més elaborades.
5. La pràctica escolar: «L’escola no ha d’imposar les lectures, el que cal és que llegeixin»
El tipus de treball, la figura del docent i l’autoimatge dels alumnes com a lectors aprenents són factors decisius en el domini de la lectura.
L'escola és el lloc on es fa possible que les noves generacions aprenguin molts referents de la seva cultura, percebin les jerarquies en el funcionament social dels textos, obtinguin recursos per apreciar els nivells de significat de les obres i adquereixin una manera de parlar sobre els llibres i una objectivació de la lectura segons diversos criteris.
No hay comentarios:
Publicar un comentario