8. Com podem jugar amb els contes? Gianni Rodari ens ho explica...

Gianni Rodari en aquest llibre: Gramàtica de la fantasia, plasma infinitud de tècniques i ens dona exemples perquè nosaltres mateixos puguem produir i inventar històries. 

“Comparteix amb els lectors els trucs de la cuina de l’escriptor, que revelen la clau perquè mestres i pares ajuden els nens a construir les seues pròpies històries. A donar forma mitjançant la paraula, al gran potencial creador de la fantasia infantil.”

Algunes de les tècniques que ens han cridat l’atenció són:

L’error creatiu: aquesta tècnica no té una intenció concreta, és simplement els errors o els lapsus que sense adonar-te fan que crees una història diferent. Els anomenats errors creatius. Per exemple: un magnífic error creatiu sobre la Ventafocs de Perrault: la sabata que originalment havia de ser de <<vaire>> (pell) es va convertir en una sabata de <<yerre>> (cristall). I d’una espardenya de pell passem a una molt més fantàstica de cristall. “A cada error hi ha la possibilitat d’una història” que potser la faça més atractiva i meravellosa.

El prefix arbitrari: en aquesta tècnica es pretén tornar fantàstiques les paraules de manera que s’afegeixen tota mena de prefixos per deformar-les. Així, els xiquets juguen amb les paraules i els seus significats. Això, els ajuda a explorar les possibilitats de les paraules i a dominar-les. Es tracta de prefixos arbitraris: en compte de <<navalla>> doncs <<anavalla>>, és a dir, d’un objecte quotidià i perillós a un objecte fantàstic i pacifista que serveix per fer tornar a créixer la punta d’un llapis. O en compte de <<ploma>> doncs <<biploma>>, una ploma que escriu doble. És fàcil, fem dues columnes: una de prefixos i altra de substantius del conte i els ajuntem per sorteig. I ja tenim noves paraules i noves definicions.

Les rondalles al revés: aquesta tècnica consisteix en realitzar un “capgirament” premeditat, com una parodia de la rondalla on per exemple la caputxeta vermella és dolenta i el llop es bó (canvis morals) o  on per exemple la Blancaneu troba al bosc set gegants en compte de set nans (canvis físics). Així, el punt de partida d’una narració es desenvoluparà en altres direccions. Es tracta de realitzar canvis en la història. Aquesta tècnica és la que exemplificarem:

Hem triat el conte del flautista d’Hamelín dels germans Grimm, aquesta és la nostra adaptació:

Hi havia una vegada una ciutat anomenada Hamelín. Aquesta ciutat era una d’aquelles ciutats d’allò més tranquil·les, de no ser per un flautista que molestava tots els veïns del poble cada dia amb les seues cançonetes de bon de matí, de bona vesprada, de nit... Els veïns es queixaren a l’alcalde ja que no els deixava dormir. I aquest per intentar solucionar-ho, va fer una quedada amb tots els xiquets del poble i els va dir que si aconseguien tirar aquell flautista de la ciutat construiria un centre comercial, molts parcs per a jugar, tendes de llepolies, etc. Aquests que volien aconseguir tot allò que havia promès l’alcalde, van pensar en gastar-li una malifeta al flautista. Com que sabien que aquest tenia pànic a les rates decidiren col·locar-li unes quantes a casa seua. El flautista en arribar a casa es va seure al sofà perquè estava molt cansat de tant tocar la flauteta, quan es va girar i va veure que tota la cuina estava plena de rates va pegar un crit i amb la flauta baix del braç va sortir corrent per la porta. Aquell flautista ja no va tornar mai més a aquella ciutat, tots van poder tornar a dormir tranquils i els xiquets estaven contents perquè l’alcalde ja havia posat data per a la construcció de tot el que havia dit.